11/02/2015
La següent classe, després de fer el blog, va ser el començament de les classes teoriques. La primera setmana varem vore el primer prezi que tenia per titol: "CONTACTE DE LLENGÜES: Bilingüisme, diglòssia i subtitució lingüística".
La professor abans de començar amb la lecció, ens va donar un full que contenia el nom de tots el conceptes que anavem a aprendre de aquest prezi. Amb aquest full, el que es pretenia que mentres ella explicava, nosaltres anarem omplint la fulla, de manera que podriem estar seguint tota la classe i de forma més amena.
A continuació faré un breu resum de alguns dels conceptes:
- SOCIOLINGÜÍSTICA: És una disciplina que s'encarrega d'estudiar les condicions d' existència d'una llengua.
- MONOLINGÜISME: És l' existència d'una sola comunitat lingüística dins d'un mateix estat. Païssos Monolingües a Europa sóls Portugal i Albania.
Monolingüisme NO = Acceptació d'una sola llengua
No podem confondre aquestos dos conceptes, ja que mentres el monolingüisme es una única llengua per estat, en l'acceptació d'una sola llengua que el que apliquen és una política de negació o menyspreu de les altres cultures o llengües, per tal de refermar la unitat nacional al voltant d'una sèrie de símbols, com ocorre a França, Itàlia, Turquia, Marroc...
Dos tipus de monolingüisme:
- Monolingüisme individual: és quan una persona utilitza una sola llengua de manera habitual.
- Monolingüisme Social: Es produeix quan en el context d'una determinada societat s'usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual.
- LLENGUA MINORITZADA vs. LLENGUA MINORITÀRIA.
Una llengua minoritzada es aquella que pateix la interposició d'una altra llengua i està inmersa en un procés de retrocés dels seus usos en la pròpia comunitat lingüística. Algunes llengües minoritzades son: èuscar, sard, occità, català, bretó...
En canvi, una llengua minoritària és quan tenen un nombre reduït de parlants, com per exemple: català, sard, eslové, èuscar...
Una llengua majoritària pot ser minoritzada, com ocorreix amb el castellà a Puerto Rico.
- BILINGÜISME: és un concepte polisèmic. És el cas més simple del plurilingüisme, aquelles situacions en què les llengües en contacte són dues. És la posibilitat d'un individu d'utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell.
Tres classes de bilingüisme:
- Bilingüisme Individual: capacitat d'una persona d'emprar dues llengües.
- Bilingüisme Social: Es tracta de situacions on el bilingüisme individual afecta col·lectius sencers que formen grups socials.
- Bilingüisme Territorial: Aquell que trobem e un espai determinat dividit en dues zones delimitades geogràficament que tenen cadascuna una llengua pròpia.
- DIGLÒSSIA: Tenim dues definicions per al concepte diglòssia.
- Situació en que coexisteixen dues varietats d'una mateixa llengua: Varietat alta (A) i Varietat Baixa (B).
- Coexistència de llengües diferents en un mateix territori. Una llengua A ocupa els àmbits formals i altra B els àmbits informals.
- PROCÉS DE SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA: Existeix un conflicte lingüístic quan el contacte de dues llengües origina una situació en la qual dos sitemes lingüístics competeixen entre ells desplaçant parcialment o total un sistema en els diversos àmbits d'ús.
Una llengua forastera (dominant) comença a ocupar els àmbits d'ús d'una altra, pròpia d'un territori (llengua dominada). Per exemple a Filipines abans es parlava castellà i ara sóls el anglés.
- NORMALITZACIÓ vs. NORMATIVITZACIÓ.
La normalització implica el reconeixement del conflicte lingüístic com a situació anormal que cal superar canviant les normes d'ús de la comunitat lingüística. És un procés de cohesió.
La normativització és la codificació de la llengua. Que una llegua tinga unes normes, un diccionari...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada